diumenge

LA PASTANAGA MORADA

Algú pensarà: "Pot ser que hi hagi una pastanaga morada? Doncs sí, i jo l'he vista a Mallorca, en un mercat,  fa una setmana, el mes de gener de 2014. No és una flor ni una planta, però com que és una arrel, per tant, del regne vegetal, aquí us deixo la imatge.

Les dues pastanagues. La morada duu el rètol amb el nom.
Mercat de l'Olivar. Palma de Mallorca
Em diu una amiga que les pastanagues eren grogues fins que, com a homenatge a la casa d'Orange, es van cultivar de color taronja.

dijous

LA TAPERERA I LES TÀPERES

A l'illa de Creta, el mes d'agost de 2012, vaig poder veure per primera vegada una planta arrossegadissa  per a mi desconeguda. La tenim aquí i en veiem la flor i la poncella. Una meravella! Sembla qeu el seu nom ve del grec kápparis, i es produiria un canvi de la consonant inicial per l'influx del mot "tàpia", perquè aquesta planta sol créixer en parets o tàpies.

La flor de la tàpera. Quins estams!

La flor i  la poncella de la taperera

FLORS D'ISRAEL

Aquestes boniques flors les vam veure a Israel. Col.locats dalt d'un turó davant de Natzaret, i veient al fons el Mont Tabor vam veure aquestes floretes. No conec els seus noms. Una d'elles és una liliàcia (setembre 2012).

A Israel trepitges les pedres que Jesús, aquell home que hi va viure fa uns 2000 anys, va trepitjar, navegues pel llac on ell va navegar, recorres el desert on Ell va dejunar... I la natura ofereix aquesta planta, amb punxes, que inspira la corona que Jesús va portar en la seva passió. 


diumenge

EL MARGALLÓ


Conegut en castellà com "palmito", el margalló és una palmera petita que cobreix bona part del Parc Natural del Garraf. Comparteix espai amb pins mediterranis, llestíscol, estepa, argelagues, la dent de lleó, un tipus de lliri, figueres, ginesta, etc. 
Margallons al Parc Natural del Garraf - Abril 2011



L'ESTEPA

L'estepa, "jara" en castellà, és la planta que té aquesta bonica i delicada flor. No oblidaré mai que el nostre pare ens feia agafar les seves fulles verdes i peludes per fregar-nos-hi les dents. Et quedaven, al moment, d'una suavitat extraordinària. Les bestioletes compleixen la seva missió pol·linitzadora, per això corren d'una flor a una altra.

Estepa al Parc Natural del Garraf, abril de 2011
Flor d'estepa i abella al Parc Natural del Garraf, abril de 2011
Estepa al Parc Natural del Garraf, abril de 2011
Quan queien els pètals i la flor s'assecava quedaven, tancades en una petita càpsula, les llavors, que feien  les nostres delícies quan les utilitzàvem com a ous o altres menges en els nostres jocs infantils.